EFECTES COL·LATERALS DEL SEWALONG

Aquest cap de setmana he estat enfeinada amb el top del sewalong que ens va proposar la Naii i que vaig explicar aquí. El cert és que vaig una mica endarrerida i a sobre em vaig oblidar de comprar el fil verd, així que he estat tallant un altre top que em volia fer. 

I talla que talla, han anat quedant pel voltant de la taula retalls de les teles, que han recollit els nens i s'hi han posat a jugar. Al final han fet aquest quadre:

Si em descuido m'agafen una peça d'una màniga que havia quedat apartada!

SAMARRETES PERSONALITZADES (II)

A casa nostra hi ha una tradició que es repeteix cada any. Són tres fets que se succeeixen un rera l'altre com si anessin agafats de la mà. El primer, arriba el bon temps, el segon, es produeix un canvi d'armari i el tercer, el meu seguidor incondicional emet la frase "em falten samarretes" amb la variant "em falten camises", mentres miro perplexa el calaix on les guarda, ple a vessar...

Fins ara em sorprenia el fenomen i algun cop m'arribava a molestar. Però aquella mania que tinc de buscar sempre el costat positiu a les coses, fa que ara m'ho miri d'una altra manera. Aquell calaix ple de samarretes que aquesta temporada no serveixen, ara és un mercadet de teles de punt que em criden "reutilitza'm!!!". Val a dir que el fet d'haver començat a cosir també fa que et miris d'una altra manera tot el que té a veure amb la tela. 

I és amb el retall d'una samarreta negra d'altres temporades, que li he tunejat una samarreta nova. 

 El resultat li ha agradat, així que n'espera alguna altra, i d'aquesta manera, les velles samarretes oblidades podran tornar a aquell calaix ple a vessar, encara que sigui en forma de retalls camuflats en samarretes noves.

SEWALONG

Quin invent, els sewalong o cosim plegades!! 

Com ho podria definir? La proposta sorgeix d'un blog, i durant el temps que s'ha establert es va guiant a les persones que s'hi han apuntat en els passos a seguir per confeccionar una determinada prenda. Hi ha interacció ja que pots preguntar dubtes a través del correu o dels comentaris al blog. 

Avui ho explicava a la meva filla de sis anys, i quan he vist que m'enredava una mica i em mirava amb cara de "què m'estàs explicant?", ho he resumit dient-li que era un curs de costura per internet.

Per primer cop m'he apuntat a una  d'aquestes propostes. En van sortint força, i totes ben interessants, al menys per mi, que sóc principiant... I pel fet de ser principiant no m'havia atrevit encara a apuntar-m'hi. Fins... fins... que vaig topar-me de nassos amb aquest top:

 

Va ser un amor a primera vista! M'agrada molt aquest patró, o model o com es digui. L'artista és la naii, fa un temps que la segueixo i he vist que té un estil que s'apropa molt als meus gustos, a més trobo que té una forma de cosir molt polida, i per tant és una oportunitat molt bona per aprendre!!

Hi ha més de dues-centes persones inscrites (se li gira feina...)!!!!!  De moment ja ens ha enviat el patró, potser ho hauria d'escriure en majúscula, EL PATRÓ. No he comptat les pàgines però deuen ser unes 120!!!! La impressora treia fum... Després m'he adonat que potser no calia imprimir-ho tot ja que una part era per talles més grans... són els nervis, tinc aquella sensació de quan era nena i havia de començar el col·le, ho reconec. El cert és que em fa molta il·lusió participar-hi.

Ja tinc les teles preparades, me'n vull fer tres!! potser sóc molt agosarada, però  he pensat que si veig que no puc amb tots tres, n'acabaré un i els altres els aniré fent més endavant.

Mira bé aquests retalls, que d'aquí a ben poc seran uns tops fabulosos, no sé com estaran cosits, però m'esforçaré tant com podré! 

ESTOIG DE VIATGE

 Ja feia temps que tenia ganes de cosir un estoig de viatge. Em vaig inspirar amb el que va fer la Naii.

També tenia moltes ganes de cosir un forat rodó. Em va encantar quan el vaig veure a Pandielleando, on la Yolanda explica de forma clara i molt entenedora com fer-lo. 

Al final, un aniversari m'ha acabat de decidir. 

He de compartir el què he après, no sé si a algú li servirà, però al menys ho deixo escrit per no oblidar-ho:

1- MAI DE LA VIDA es pot cosir el velcro adhesiu. Clar, ja ho diu el seu nom, si és adhesiu no es cus... El vaig fer servir per què era el que tenia, i em semblava que sense cosir es podria desenganxar. L'adhesiu s'enganxa a l'agulla, el fil s'enganxa a l'adhesiu... un desastre! 

2- Cal preveure que la tira on van els retoladors i els llapis de colors, ha d'anar arrugada, i per tant ha de ser més llarga. Al principi tenia pensat de posar-la sense arrugar, però em va semblar que no hi cabrien bé.

3- He d'intentar fer les costures més rectes, potser cosint més poc a poc, i amb  més paciència...

Temps al temps... i ho anirem millorant!!

Cosir punt, tela marinera!!

La tela de punt... aquella meravellosa tela, que ens fa unes prendes tan còmodes i versàtils. La tela de punt... aquella odiosa tela que, al cosir-la, és capaç de treure't el pitjor que tens dins...!!!!! 

Ep!... parem, parem... no pot ser que una cosa tan... tan... tan material, tan cosa, ens faci espatllar el dia.

Pel que he anat llegint en diferents blogs, qui més qui menys ha tingut alguna desventura amb la tela de punt. Hi ha qui, ben amablement (la xarxa és mooooolt generosa) ens deixa consells per aconseguir acabar les prendes de punt sense perdre els nervis. La Naii, de Diario de Naii, té un recopilatori on hi surten els seus consells i els d'altres com els de Rae i els de Mimaramundo. Fa pocs dies, l'Amaika, de Cortocosoymelopongo, va fer una entrada amb la seva experiència, que em va motivar a explicar també la meva. Edito: Ha estat ella també qui m'ha fet el "xivatazo" dels consells de La inglesita.

El que puc aportar és un detallet que a mi m'ha anat força bé. 

He fet servir tires de paper de calcar patrons, en les que he marcat un plec al mig.

Aquest plec el situo damunt d'on ha d'anar la costura, i així em resulta més senzill d'anar recte. 

Així de senzill!